29 de setembre del 2016

L'escriptor i periodista Bernat Capó, fill predilecte de Benissa


L’escriptor i periodista Bernat Capó García (Benissa, 1928), serà nomenat Fill Predilecte de Benissa el pròxim 8 d’octubre, en un acte que se celebrarà al Centre d´Art Taller d´Ivars, dins de la programació dels actes commemoratius del 9 d´Octubre, organitzats per la regidoria de Cultura. Una distinció que reconeixerà una extensa i brillant trajectòria professional i la fidelitat personal a Benissa com a constant en la seua vida.

A les 19,30 hores es descobrirà una placa commemorativa a la casa natalícia i hi ha una visita a l'exposició fotogràfica "Costumari Valencià".

I a les 20h. Acte de lliurament del títol de fill predilecte de Benissa al centre d'Art Taller d'Ivars.

La iniciativa, impulsada pel departament de Valencià de l’IES Josep Iborra, ha estat aprovada per unanimitat de tots els grups polítics en el ple de setembre celebrat aquesta setmana.

Una proposta que ha obtingut el suport, a més, de diferents entitats com el Consell Valencià de Cultura, l´Associació d’ Escriptors en Llengua Catalana, Acció Cultural del País Valencià, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d´Alacant, l´Associació Riuraus Vius, Edicions del Bullent, els grups polítics municipals del PP, PSPV i Compromís, de l’escriptora M. Roser Cabrera González, del professor Joan Borja i Sanz, etc.

Bernat Capó posseeix una brillant trajectòria com a periodista i escriptor. La seua primera experiència com a periodista va ser en 1949, en fundar, juntament amb altres estudiants benissers a València, el setmanari satíric El Garbell, i posteriorment, ha escrit regularment en el Levante de València, Informació d’Alacant, Mediterrani de Castelló i altres mitjans de comunicació com Jornada, Baleares, Tramontana, Primera Página o La Marina. També va participar en revistes com Qué y Dónde o El Temps i Saó. En RNE i l’Agència EFE. A més va ser soci fundador del Diari de València i Notícies al dia, i fundador i director comarcal del Poble de la Marina.

Com a escriptor, Benissa ocupa una part essencial en la seua obra. Ha conreat la narrativa i la divulgació literaturitzada de la història, les tradicions i els costums valencians, especialment les de Benissa i la comarca de la Marina Alta. Entre els seus llibres destaquen Gente inolvidable (1977), Estampes pobletanes (1978), De Berdica a Navayork (1978), Espigolant pel rostoll morisc (1980), Benissa, crónica de un pueblo (1983), La Criminala (1986), On ets, Gigi?(1992), Terra de cireres (2002), els tres volums del Costumari Valencià (1992, 1994, 2012), o les recopilacions d’articles publicats en el Diari Informació: 99 articles i De re política.

Bernat també compta amb una gran trajectòria cívica, va ser regidor de l’Ajuntament de Benissa entre 1979 i 1991, va impulsar la construcció del Centre Cultural, la compra de la Sala del Consell, la creació dels Premis “25 d´Abril” i els certàmens de pintura i fotografia.

El 2013 fou distingit amb la medalla de plata del Consell Valencià de Cultura.

Aquest text l'hem tret quasi literalment de l'article de Toni Miralles a la revista Tarannà, perquè ens sembla que no es pot explicar millor.

Des del 1998 el Museu Valencià d'etnologia, Edicions del Bullent, la Macma, l'ajuntament de Dénia i altres institucions convoquen i organitzen cada any un premi amb el seu nom dedicat a la difusió de la cultura popular.

Així, la nostra aportació a la notícia serà aquest vídeo amb un fragment del parlament que Bernat Capó va fer durant el lliurament del Premi Bernat Capó de l'any passat i que parla del d'enguany, que es lliura demà a Dénia.

27 de setembre del 2016

Edicions del Bullent rebrà el Premi Joan Fuster del Bloc Jaume I de l'Alcúdia


Edicions del Bullent agraeix el reconeixement del Bloc Jaume I de l'Alcúdia, que és un premi a moltes persones, escriptores, escriptors, il·lustradores i il·lustradors, correctores i correctors, impremtes i tanta altra gent que forma part de trajectòria d'una editorial. Més encara quan aquest premi ve d'una entitat tan honorable i activa com ho és el Bloc Jaume I. Més encara quan els altres premiats de la nit són persones i institucions del tot admirables.

El Bloc de progrés Jaume I és una associació cultural que porta funcionant a l'Alcúdia (Ribera Alta) des de 1995. Són un referent en totes les qüestions que afecten, d'una manera o d'una altra, la llengua i la cultura del País Valencià.

El Bloc de progrés Jaume I ha creat, els premis Jaume I i també organitza el Correllengua el mateix dia.

Així, el divendres dia 7 d'octubre de 2016 a les 20,30 h la Flama de la Llengua eixirà del parc de la Nòria fins al Consistori Municipal. L'alcalde rebrà la torxa i a continuació anirà fins a la Plaça Tirant Lo Blanc. La flama anirà acompanyada per la Colla la rosca de tabal i dolçaina, el grup de danses El Bolero, els cabuts Els Negrets, Els Tornejants i els Dimonis Enroscats.

Després, a les 22,15 hores, durant un sopar al Siglo XXI de l'Alcúdia s'entregaran els premis.

Els premis Jaume I han distingit les persones, comerços i entitats compromeses amb la llengua i la cultura; cada un dels cinc premis diferents que s'atorguen duen el nom d'un personatge valencià que representen una categoria específica. Per l'ordre que indica el cartell, enguany són:

Premi Joan Fuster (S'atorga a entitats i associacions dedicades a la cultura): a Edicions del Bullent.

Premi Tio Canya pren el nom de la cançó homònima per destacar personalitats destacades en la defensa d'allò valencià: Associació El Tempir.

Premi Ovidi Montllor representa el món de les arts i l'atorguen a Pep Gimeno 'Botifarra'.

Premi Carles Salvador va adreçat a persones i entitats dedicades específicament a l'ús i la promoció de la llengua, enguany al Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià STEPV-IV.

El Premi Vicent Andrés Estellés es dóna als comerços o empreses locals destacat per la contribució a la dignificació de la llengua i la cultura valencianes. I el 2016 el reb un poeta: Joan Martín Gallur.

Condueix l'acte Clara Millo Barbarroja.

Es poden adquirir tiquets per al sopar a l'Esplai des del dia 1 d'octubre i a la Casa de la Cultura els dies 27 i 28 de setembre de 19,30 a 20,30 hores.

26 de setembre del 2016

A Barcelona, viatge pel temps amb vins i Vaig fer la maleta un dia de juny


Vos proposem un viatge al passat. Per a fer qualsevol viatge, hem de portar una maleta, alguna cosa per beure i també per llegir. I és precisament el que vos oferim.

El pròxim 7 d'octubre a les 20 hores, viatjarem fins al 1909 de la mà del llibre de Cinta Arasa Vaig fer la maleta un dia juny i tastarem alguns vins i formatges, per saber quins gustos tenien a principi del segle passat.

Tot açò serà al barri de Gràcia, a Miravins (c/ Providència, 71, Barcelona). Conduïts per l’expert sommelier Carles Mira, iniciarem un viatge cap a un temps de revolta, en què els carrers clamaven un nou món, més just. Gràcia fou barricada i la reviurem d’aquella manera. Entrarem a la història i en rellegirem diaris i cartes però també tastarem quin gust feien les taules de les persones que van encetar el segle XX. 

A través de les pàgines del llibre Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa, reviurem la Setmana Tràgica i també l’esclat de la Revolució Industrial a Catalunya.

La protagonista del llibre és l’Eulàlia. Amb el seu pare emprèn un viatge a Anglaterra, del qual, d’alguna manera, no en torna mai més. A Anglaterra, l’Eulàlia descobreix la base de la riquesa burgesa de principis de segle:  les condicions de vida i de treball de la classe obrera. L’Oliver, un treballador anglès de la seva edat, s’encarrega d’obrir-li les portes de l’altra cara del mateix món on viuen tots dos. A Barcelona, mentre, els carrers cremen i s’alcen contra el poder.

A més hi serà l'autora del llibre, Cinta Arasa, una escriptora que no para de conquerir lectors de totes les edats, que us podrà explicar el periple que ha viscut en el procés de documentar-se per a crear l'Eulàlia i el seu viatge. I també us podrà dedicar el llibre, és clar!

Durant el viatge amb l’Eulàlia, el Carles Mira, sommelier de Miravins, ens parlarà dels gustos dels vins i els formatges del començament de segle. De fons, les músiques del naixement del segle XX ens acompanyaran.

L’encanteri s’acabarà cap a quarts de deu de la nit. Llavors tornarem al segle XXI i no sabem si la porta cap al passat es tornarà a obrir més. Ja cal que reserveu aviat bitllet per a aquest viatge!

El preu del tast de formatges i vins és de 15€. 
El del llibre dedicat són 10 €.
Una gran oportunitat per conèixer millor la Setmana Tràgica.



23 de setembre del 2016

A Ondara, Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils











El dijous, 29 de setembre a les 20:30h, Jovi Lozano-Seser i Elvira Cambrils presentaran a la Casa de la Cultura d’Ondara,
(Pl. Major, 10, Ondara) el darrer llibre d'Elvira Cambrils, Vestida de lluna.

Com l'escriptor d'Ondara ha recordat a les xarxes socials "Tot just fa un any ens presentava la seua anterior obra i és un goig comprovar com la seua narrativa inconfusible continua abeurant-se d'una mediterrània tan mítica com carnal."

Si dos mestres de les paraules i enamorats dels viatges com Elvira Cambrils i Jovi Lozano-Seser es reuneixen per parlar d'un llibre que recull contes, viatges i grans vivències, sempre és un plaer formar part de la xerrada. Us la recomanem vivament.

Vestida de lluna és un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. L'escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica -Delos, Troia-, el romanticisme oriental -Istanbul, Amman-, el nord d'Àfrica -Marràqueix, Sousse-, reviu l'èxode valencià a Nova York de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L'amor, la finitud, les migracions humanes, l'amistat, la fantasia, les dificultats i l'alegria del viure bateguen en aquestes narracions.

Vestida de lluna ha guanyat el Premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera.



22 de setembre del 2016

Autors a les aules 2016. Vols una trobada amb un escriptor o una escriptora al teu centre?



Podeu sol·licitar una ajuda a l'ILC dins el programa "Autors a les aules" fins al 31 d’octubre.

Els centres educatius poden sol·licitar un autor o una autora del  programa per establir un diàleg obert i dinàmic amb els alumnes, compartir experiències, dubtes i propostes al voltant de la creació i la lectura. Prèviament, l’alumnat ha d’haver treballat a l’aula una lectura de l’autor o autora sol·licitat. Per facilitar la preparació de la sessió s’han elaborat unes guies, coordinades pel Servei d'Immersió i Acolliment Lingüístics i d’altres col·laboradors de l’àmbit educatiu.

Punxa damunt de cada títol i sabràs més sobre el llibre. Punxa damunt del nom de l’escriptor/a i aniràs a la fitxa del programa.

 Punxeu ací per obtindre tota la informació.

La sol·licitud es fa per internet, en aquest enllaç. Per a centres de Catalunya, cal omplir el codi del centre al camp de l’usuari i repetir-lo dins el quadre de la paraula clau; de fóra de Catalunya contactar amb noemimartinez@gencat.cat. Més informació sobre l’accés punxeu ací.

També
 hi ha altres autors que, tot i no participar d’aquest programa també fan o han fet visites a centres educatius per facilitar als alumnes que han llegit els llibres el contacte amb els creadors o creadores. En aquest post  pots trobar algunes directrius.

Al web de Bullent pots trobar Plans lectors amb suggeriments de lectura per nivells educatius, tant de Primària (
http://www.bullent.net/didactica) com de Secundària (http://www.bullent.net/plalector-eso). A més, Bullent té un catàleg ampli, en el que pots trobar aquell llibre que interessarà més als teus alumnes.


http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=437
- Vaig fer la maleta un dia de juny

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=128
- Joc de dames

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=91
- L'estranya que habita els meus somnis
- Estel estel·lar
- Estel i els àngels
- El secret de Caterina Cremec
- La venjança de Caterina
- La taverna del bandoler

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=450
- Paraules de Júlia

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=134
- La copa dels orígens
- El Baró de Foc

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=133

- Set Blancaneus i un nan
- Conta'm l'Horta

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=433
- Dinosaures a les Illes Columbretes
- Un tren de llegenda, el Xitxarra



http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=96
- Etcètera, etcètera
- El viatge extraordinari d'un tap de banyera

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=431
- Vida, obra i secrets d'Helena Mascort

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=131
- La mona i la palmera cocotera
- La aldea de las flores
- Les flors de l'Albagés
- La mona lectora

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=79
- Una llegenda per a Draco
- A què juguem?
- Màgia per a un poble
- El fantasma de la torre
- Las caras de la intergración
- Les cares de la integració

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=153
- L'art de Raimon

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=88
- En quin cap cap?
- L'inventor Xaveta
- Els xiquets de la gorra
- La Germanor del Camí
- El regne de Tentipotenti

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=135
- Peter Snyder
- La formiga cubana

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=30
- Balancí d'onades

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=77

- L'ordinador màgic
- El crim del Mas Maleït
- La maledicció del Graal càtar
- Tots els noms d'Eva

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=144
- La princesa Pomèlia
http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=22
- La pota de Pepín Pip
- Àngels i la bruixeta

http://www.bullent.net/detalle_autor/?au_id=87
- Tafaner i la Lluna
- Un jardín de poesías
- Poemes al jardí
- El ratón y los disfraces
- El ratolí i les disfresses
- Bubu y la Luna

20 de setembre del 2016

Booktrailer de Paraules de Júlia, de Joan Bustos


El darrer premi Enric Valor, Paraules de Júlia, de Joan Bustos conté un misteri, el misteri que s'amaga rere el silenci de Júlia i que Helena no pot entendre. Pensem que el següent booktrailer el capta d'allò més bé:



Paraules de Júlia va guanyar el 35é Premi Enric Valor, el passat desembre.


Júlia & Helena. Dues amigues, des de sempre i per sempre. Bojament enamorades (o no) del professor d'anglès. És estiu i la Júlia marxa als Estats Units, mentre que l'Helena ha de recuperar els suspensos. Però al setembre no es retroben, tot i les promeses que res no canviaria: la Júlia no vol saber res de l'Helena. Ni de ningú. Què va passar aquella nit de besos robats, just abans del viatge? Mentre no hi hagi respostes, quedaran les paraules. Paraules de Júlia.

Joan Bustos (Mataró, 1965) és filòleg de formació i professor de Secundària. Viu a Barcelona. Ha publicat una dotzena de llibres de text i ha impartit cursos de formació del professorat en diverses Escoles d’Estiu. D’uns anys cap aquesta banda fa de crític de literatura infantil i juvenil. Ha publicat diversos contes i dues novel·les: Música amagada (Barcanova, 2011), Pa sucat amb somnis (Animallibres, 2015), sempre dins l’àmbit per a nens i adolescents. Ha guanyat quasi simultàniament el Premi Barcanova amb Fina ensurts i el Premi Enric Valor amb Paraules de Júlia.

16 de setembre del 2016

El dia 30/9 és l'acte d'entrega del Premi Bernat Capó a Dénia


El divendres 30 de setembre de 2016 a les 20:30h hores a Dénia (Marina Alta) es celebrarà el Lliurament del 18é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

Tindrà lloc al Teatre Auditori del Centre Social de Dénia (c/ Calderón, 4). Enllaç a Google maps
L’acte serà conduït per la periodista Maria Josep Poquet.

Durant l'acte es farà pública l'obra guanyadora del premi i, en acabar, ho celebrarem amb un còctel.

 

L'any passat Agnès Vidal va ser la guanyadora del Premi Bernat Capó amb Fem safareig, una obra que ha congregat gent per parlar-ne a les presentacions de llocs tan diversos com Barcelona, Canals, Vilallonga, Vilamarxant, Alcoi, Esplugues de Llobregat, València...

Les entitats col·laboradores i organitzadores del premi i l'acte d'entrega són Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, que aporta l'actuació musical que amenitza la vetlada.

En el mateix acte gaudirem d'intervals musicals interpretats per Sergi Contrí.


Sergi Contrí ha esdevingut una de les noves veus nascudes al bressol de l'esclat de la música en valencià al segle XXI. Amb dos discos editats ("Comptant Sargantanes" Cambra Records 2006 i  "Dies de Fira i Flors" CK Musik 2011) i un poemari ("La pena i la reixa”, Germania, 2013). Contrí és fonamental per interpretar el que li ha passat al País Valencià de l'especulació i la corrupció. Composicions crítiques i poètiques amb el temps que li ha tocat viure. Cançons personals, parides en un context de melangia, descriptivament dures però amb una escletxa per a l'optimisme i l'amor. Rock d'autor per a la generació de joves més preparada de la història. Dietari poètic signat per un artista que té nou material per presentar en concert i per enregistrar.







13 de setembre del 2016

Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils, arriba la 2a edició!


El darrer llibre d'Elvira Cambrils, Vestida de lluna, ha arribat a la segona edició. Moltes gràcies a tots els lectors i lectores que ho heu fet possible!

Vestida de lluna, guanyadora Premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera, és un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora.
L'escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica -Delos, Troia-, el romanticisme oriental -Istanbul, Amman-, el nord d'Àfrica -Marràqueix, Sousse-, reviu l'èxode valencià a Nova York de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L'amor, la finitud, les migracions humanes, l'amistat, la fantasia, les dificultats i l'alegria del viure bateguen en aquestes narracions.

L'autora, Elvira Cambrils (Pego, 1955), ha dedicat la seua vida professional a la docència com a catedràtica de batxillerat de filosofia, entre 1980 i 2015, per diferents instituts de les comarques centrals del País Valencià. El primer contacte amb l'escriptura creativa es produeix a través de la ràdio –Graffiti, Ràdio Lliure (1985-88) i Estirant el fil, Ràdio Municipal de Pego (2003-2006). El 2006, amb el guardó del premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva entra de ple en el món de la ficció amb el llibre de relats Mira'm, Amor (Bromera, 2007). Li segueix la novel·la El bes de l’aigua en la qual reivindica la figura de la feminista Maria Cambrils així com de les dones de la República (Bullent, 2010). El conte Foc a la llar és guardonat, el 2011, amb el XXX Premi de narrativa Felipe Ramis. El 2014, publica la segona novel·la, Tot el que tinc per ballar amb tu en Edicions del Bullent, una història d'empoderament femení amb la que recull molts reconeixements.

Pots començar a llegir el llibre a https://issuu.com/bullent/docs/vestida_de_lluna_0e4eb9e902a9e0/1?e=2166876/33723716



9 de setembre del 2016

Josep Manel Vidal guanya el Premi Soler i Estruch 2016 amb "La llum de les estrelles mortes".


El lliurament ha adquirit una nova dimensió en convertir-se en un sopar literari al restaurant Alberg Santa Anna.

Quina força poderosa pot moure’ns a voler canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la que despertem? Els relats que estructuren “La llum de les estrelles mortes” són, en la seua majoria, un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que flota en l’espai d’un vàter i fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la seua literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a re-dirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.

“La llum de les estrelles mortes”, de Josep Manel Vidal és l’obra guanyadora del Premi Soler i Estruch. El jurat ha estat format per Anna Moner, Juli Alandes, Núria Sendra, Elvira Cambrils i Maurici Belmonte, actuant com a secretari, sense veu ni vot, el regidor de l'ajuntament, Lluís Piqueres.

Josep Manel Vidal ha declarat en rebre el premi: “Amb aquest treball faig la meua particular entrada en el món de la narrativa, ja que les primeres incursions literàries més exitoses a data de hui havien estat en el terreny de la poesia. Per a mi és molt important, aconseguir un guardó en una convocatòria com el premi Soler i Estruch que té una llarga i reconeguda trajectòria i que compta amb la complicitat d’una de les editorials més significatives i valentes del nostre país. I he d’afegir que, en aquests moments de la meua vida personal, és una dosi d’autoestima que em fa pensar que hi ha realitats o malsons que poden ser superats, sens dubte”.

Josep Manel Vidal i Juan (l’Alcúdia de Crespins, 1965). Treballador de la docència i escriptor. Ha guanyat diversos premis literaris: Premi Rafael Comenge de Narrativa d’Alberic, el 1991, amb el conte “La dona que balla”. Finalista al 14è «Premi de Narrativa curta per Internet Tinet», que convocà l’ajuntament de Tarragona el 2010, amb el conte “Epíleg”, i arreplegat al recull “El matí i altres contes”, editat per Cossetània. Ha publicat el poemari "El teu nom és un ésser viu" (2011, Germania). El 2013 guanya el XVII premi de poesia Josep M. Ribelles de la Vila de Puçol, amb el poemari "La fràgil arquitectura dels teus gestos" i publicat per l'editorial Onada. Finalista del premi de contes "Vent de Port" (2013) que convoca anualment l'associació cultural de Tremp "La casa del sol naixent", amb el relat "Cafè i canyella" i que publica Pagès Editors en el recull "Magranes i altres narracions". El desembre del mateix any, és premi Francesc Bru de poesia de Canals, amb el poemari "Tots els colors de la tardor". El maig de 2015 és guardonat amb l’Antoni Ferrer" de poesia, per l'associació Cultural "La Garrofera" de l'Alcúdia de Crespins, amb el treball "El cor mineral de la margarida". Actualment col·labora en la Revista Digital "Lemuria". Amb el llibre La llum de les estrelles mortes ha guanyat el premi de narrativa Soler i Estruch, 2016.

El premi és convocat per l’ajuntament de Villanueva de Castellón / Castelló de la Ribera, i està dotat en 2000 euros, la publicació de l’obra premiada a la col·lecció Miratges d’Edicions del Bullent, a més d’una escultura de metall realitzada per l’artista Josep Alfonso.

Enguany s’han presentat 29 originals. L'any passat va guanyar l'obra Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils, amb un un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. Les obres guanyadores d’anteriors edicions publicades per Edicions del Bullent han estat Tot interior, d’Enric Camps, Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina, Humors agres, de Sico Fons, Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser i El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.

7 de setembre del 2016

A Sella, Agres i dolces, de Paco Esteve


El divendres 9 de setembre de 2016 a Sella, presentació del llibre Agres i dolces, de Paco Esteve, hi intervindrà: Joan Borja (professor de la Universitat d'Alacant i escriptor);

Estratègicament arrecerat a la vall septentrional de la serra de Mariola, el parlar d'Agres (el Comtat) manté el sabor ancestral d'una manera de comunicar-se única al món i és alhora punt de trobada dels parlars de la Vall d'Albaida i la Costera amb els de l'Alcoià i el Comtat. Agres i dolces apareix amb la voluntat de divulgar i repopularitzar un material lingüístic i literari ben viu. A més d'una descripció del parlar agresà i un detallat corpus toponímic, conté un extens aplec etnopoètic de rondalles, refranys, frases fetes, cançons, versets, endevinalles i altres creacions col·lectives que són bona mostra de la riquesa oral que atresoren els nostres pobles i que ajuda a ampliar i acolorir els repertoris del valencià actual. El llibre ha estat publicat per Edicions del Bullent i compta amb el recolzament de l'Ajuntament d'Agres.

Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979) és llicenciat en filologia catalana i teoria de la literatura, ha treballat de traductor i fa de professor de valencià. També ha publicat la novel·la Qui no fa la festa. A banda d’això, no té ofici ni benefici, trellat ni forrellat. Li agradaria lligar els gossos amb llonganisses, però ja ha aprés que l’ovella que bela perd bocí i es consola pensant que, al cap i a la fi, tota pedra fa paret.

2 de setembre del 2016

L'estranya que habita els meus somnis, de Lourdes Boïgues. Novetat.


Comencem setembre i ho fem de la millor manera. Estrenem el nou curs amb una novetat de l'autora Lourdes Boïgues, finalista del passat premi Enric Valor de narrativa juvenil. A L'estranya que habita els meus somnis ens endinsem en els inquietants somnis de Sabina.

Sabina és una xica privilegiada: és bonica, és popular, té amigues que l'estimen i una família rica que la protegeix. Després d'una sessió d'hipnosi de broma, una estranya s'instal·la al seus somnis i s'entesta a fer-la sofrir. Qui és la xiqueta que l'està tornant boja? Per què Sabina de sobte sap parlar portugués? En lloc d'acudir a les amigues, busca l'ajuda d'Empar, que acaba d'arribar a l'Institut i no sembla tindre ganes de fer amics, ja en té prou amb els seus problemes. 

L'autora és Lourdes Boïgues i Chorro (Simat de la Valldigna, 1968) que compagina la faceta d’escriptora amb el treball de tècnica en l’Administració de la Generalitat Valenciana. A més de llegir i escriure, li agrada passejar per la muntanya, veure pel·lícules i gaudir del temps amb la seva família. Ha publicat tretze obres, sis de les quals en Edicions del Bullent: Estel estel·lar, La taverna del bandoler, El secret de Caterina Cremec, Estel i els àngels i La venjança de Caterina. Entre els premis guanyats destaquen el Premi Carmesina, Premi Enric Valor, el Premi Vicent Silvestre, el premi Benvingut Oliver o el Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Badalona.


Ja podeu llegir les primeres pàgines del llibre: