14 de desembre del 2011

Per santa Llúcia... una xerrada reconfortant


Ahir va ser un dia de Santa Llúcia fred, com és normal. No ens quedava ni el consol del pas de puça, per allò del calendari gregorià. Però, per sort, teniem la possibilitat d'acabar el dia de la millor i més reconfortant de les maneres: un bon grup de gent (i ben il·lustre, també) ens aplegàvem al caliu de la Sala que en diuen El Casinet del Museu Valencià d'Etnologia a escoltar la conferència sobre el nadal valencià i amb motiu de la publicació d'El sant del dia que feia Alfons Llorenç.

Amb Alfons Llorenç, compartien taula Joan Seguí, el director del Museu Valencià d'Etnologia, i objectes tan nadalencs i evocadors com unes garbes d'espígol o xameles, dolços i pastissos nadalencs o unes castanyes torrades...

Diu que deixà de banda els papers que duia preparats i ens va fer una xerrada més informal. No ho notàrem en absolut si no és per una major participació del públic que li va preguntar per la Muixeranga d'Algemesí, per les antigues tasques en comú al món agrícola i el seu paper en la iniciació a la sexualitat, pels reis... un poc de tot.

I Alfons Llorenç anava i tornava per les distintes manifestacions dels ritus, a través dels segles, desfullant-nos-en els significats. Els dos participants a la taula, per exemple, encara havien participat del costum en el que estan implicades les xameles que hem fet encapçalar aquest apunt. Sembla que encara hi ha pobles valencians que veuen als seus xiquets la nit de Nadal passejar amb una garba d'espígol encesa cantant. Talment com els xiquets romans, segles abans. És per ajudar al sol a recuperar la seua força.

Aquesta vesprada repetirem (que no serà repetir, perquè Alfons Llorenç mai no ho fa igual) a Intersindical Valenciana, com hem déiem dos apunts més avall. No us ho perdeu!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada