23 de febrer de 2017

A Pedreguer, Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils


El divendres 3 de març de 2017, a les 20h., el Casal Jaume I de Pedreguer ha organitzat una xerrada al voltant del llibre Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils. O, el que és el mateix, sobre els seus viatges, la seua literatura...

Vestida de lluna és un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. L'escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica -Delos, Troia-, el romanticisme oriental -Istanbul, Amman-, el nord d'Àfrica -Marràqueix, Sousse-, reviu l'èxode valencià a Nova York de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L'amor, la finitud, les migracions humanes, l'amistat, la fantasia, les dificultats i l'alegria del viure bateguen en aquestes narracions.

Elvira Cambrils va nàixer a Pego (Marina Alta) el 1955. Va estudiar filosofia a València i ha dedicat la seua vida professional a la docència com a catedràtica de batxillerat de filosofia. Desprès d’algunes incursions en l’escriptura creativa –Graffiti, Ràdio Lliure i Estirant el fil, Ràdio Municipal de Pego–, publica Mira’m, Amor, premi de narrativa Blai Bellver –“La narradora, amb una prosa àgil, rica, versàtil, bella i sensual, on els diàlegs marquen un ritme viu i l’hedonisme traspua en cada ratlla, ens convida des del primer relat a viatjar” (Rafa Gomar, Caràcters)–. Li segueix la novel·la El bes de l’aigua –“recupera la figura de la feminista valenciana Maria Cambrils, oblidada en les històries culturals del segle XX” (Maria Rosell, Posdata)–. Foc a la llar guanya el premi de narrativa breu Felipe Ramis, 2011. El 2014 apareix Tot el que tinc per ballar amb tu –“Una novel·la, fet i fet, honesta, valuosa, ben concebuda i millor escrita, que hauria de consolidar Elvira Cambrils com un dels noms puixants de la novel·lística en català” (Xavier Aliaga, El Temps). Amb Vestida de lluna  guanya el premi soler i Estruch de Castelló de la Ribera.

20 de febrer de 2017

Reedició de l'adaptació a teatre de L'espill, de Jaume Roig, feta per Anna Marí


Ha arribat la 2a. edició de la versió que Anna Marí ha fet en teatre de L'Espill, de Jaume Roig.

Es manté en cartell amb la companya de teatre Crit. L'obra es representa dins la campanya Escena Jove, una campanya de teatre adreçada als estudiants de secundària i escoles d’adults.

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

El llibre té 80 pàgines, es pot començar a llegir a: http://www.bullent.net/libro/3174-Espill

També podeu veure l'obra representada al Teatre El Micalet de València el dimarts 4 d'abril de 2017 o pactar en altres llocs com teatres de Gandia, Torrent, o Ontinyent, o fins i tot al teu centre educatiu a través d'aquest formulari: https://escenajove.com/reserves/

Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.

Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.

14 de febrer de 2017

Booktrailer de La maledicció de l'araucària fet per l'IES Las Espeñetas



Els alumnes d'Enrién Sebastian de l'IEs Las Espeñetas d'Oriola han fet aquest #booktrailer de La maledicció de l'araucaria, de Julián Arribas. Brrr! Quina por!

Tota la nostra admiració cap a aquest treball fet des del cantó més al sud del nostre país!

De vegades, en obrir la porta del passat trobem la resposta que sempre hem buscat i que ens allibera d’un record que ens ha perseguit turmentosament durant tota la vida. La maledicció de l’araucària conta una d’aquestes recerques mitjançant un relat intrigant que farà reflexionar el lector sobre les passions humanes i l’existència.



10 de febrer de 2017

A L'Alcúdia de Crespins, La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal


El divendres 17 de febrer de 2017, al poble que el va veure nàixer i exactament en el dia que ho va fer, Josep Manel Vidal presentarà el seu darrer llibre, La llum de les estrelles mortes. L'associació eco-cultural La Garrofera ha organitzat l'acte i l'acompanyaran l'escriptora Anna Moner i l'editora Núria Sendra.

La llum de les estrelles mortes va guanyar el premi soler i Estruch de Castelló de la Ribera el 2016.

La coberta, realitzada per l'artista Miquel Mollà, va ser triada per votació popular a una xarxa social, va guanyar aquesta de les tasses de cafè enllaçades, que posa l'accent en la subtil distorsió de la realitat que l'autor fa en els 10 contes que conté el llibre.

10 contes que són com 10 cafès compartits, de llenguatge poètic, d'emocions humanes.

El primer, "La llum de les estrelles mortes" és un cafè al voltant de l'amor com a motiu per a viure.

El segon, "Pors" comença així: "Escriptor ha rebut una encomanda incòmoda: un relat de terror per participar en una improvisada antologia. Incòmoda perquè, tot i els seus quaranta-nou anys, encara pateix d’una por infantil pels mons invisibles i fantasmagòrics que la gent s’obstina a fer conviure amb la realitat, sovint ja ben complicada de gestionar sense necessitat d’afegits amb altres dimensions fosques i hostils."

I així 8 cafès més dels que  parlar a les 19,30 hores la biblioteca de l'Alcúdia de Crespins. Un cafè convida a una bona conversa i La llum de les estrelles mortes  també.




9 de febrer de 2017

Activitats escolars per a la Fira del llibre 2017



La 52 edició de la Fira del Llibre de València arriba el pròxim 20 d'abril, i estarà als Jardins de Vivers fins a l'1 de maig.
Com tots els anys, s'organitzen activitats escolars, per a enriquir la visita dels escolars a la Fira. Una gran oportunitat per a conèixer als autors dels llibre que ens han fet viure experiències.

A banda de les presentacions i signatures els caps de setmana, les escoles poden demanar activitats de llibres de Bullent per als dies 25 i 27 d'abril.

Per a demanar l'activitat a la Fira per a la teua escola, feu click ací.

Es tracta de les següents ANIMACIONS LECTORES:

Per a participar en aquestes activitats, cal haver treballat els llibres a classe.



DIMARTS 25 D'ABRIL
Ximo Potter i el col·leccionista de mòbils
De Vicent Sanhermelando i il·lustrat per Núria Feijoó

D'aquesta activitat ens ha dit Vicent Sanhermelando: "Entre altres coses, jugarem al "passa carabassa". Ens divertirem de valent! Per què no veniu?"

Sinopsi del llibre:
No oblideu el meu nom. Joaquim Peris no, el nom artístic: Ximo Potter. Sense dubte, el pròxim actor revelació, protagonista de la sèrie televisiva que prepara mon pare. El meu personatge és un heroi solucionaconflictes i a vegades malinterprete les coses. Fou així com els meus amics i jo vam conéixer el col·leccionista de mòbils, un savi immigrant responsable d'una missió secreta de la qual, no vos vaig a parlar ara... 
 
http://firallibre.com/activitat_escolar/ximo-potter-colleccionista-mobils/


DIJOUS 27 D'ABRIL
Primeres Rondalles d'Enric Valor
Adaptades per Jordi Raül Verdú
Núria Sendra farà un contacontes al voltant de les Rondalles d'Enric Valor.

Les Rondalles d’Enric Valor, per fi adaptades per a Primària, a càrrec de Jordi Raül Verdú. A tot color, i una rondalla per llibre.

Els títols publicats són L'albarder de Cocentaina, I queixalets, també! / El dimoni fumador, El príncep desmemoriat, Història d'un mig pollastre, El rei Astoret, La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda, El jugador de Petrer i Nabet.

http://firallibre.com/activitat_escolar/rondalles-denric-valor/

A continuació, vos deixem amb un vídeos dels autors, recomanant aquests llibres:


2 de febrer de 2017

L'esperit del Cabanyal, de Teresa Sanchis Labiós i Abraham Mondría. Novetat.



Mentre va arribant a les llibreries, L'esperit del Cabanyal, de Teresa Sanchis Labiós i Abraham Mondría també ha arribat al seu entorn més natural, el Cabanyal. És en el que adés fou poblat mariner i ara és barri de València on es situa la història del llibre.

Quan? Entre dos temps... Per una banda hi ha una part del passat recent i una altra de temps més antics del barri:  Els iaios de Guillem viuen al Cabanyal i sa casa va a ser demolida. Uns especuladors sense escrúpols, volen destruir més de 6000 habitatges per a construir gratacels sobre els seus enderrocs. Guillem, amb l’ajuda de l’Esperit del Cabanyal, viatjarà a l’època de Sorolla i Blasco Ibáñez, per a trobar les quatre claus màgiques que salvaran el Cabanyal.

Les claus que troba Guillem també li serviran a ell (i als lectors i lectores!) per encarar la vida.

També apareix un altre personatge relacionat amb l'art i el Cabanyal: Helena, la filla de Sorolla i futura escultora que té l'edat del protagonista i mostra com era de difícil per a una dona aspirar a ser artista.

Teresa Sanchis Labiós va nàixer a El Cabanyal. És llicenciada en Geografia i Història, en l’especialitat d’història de l’Art i docent. Interessada en la difusió del treball realitzat per les dones artistes, escriu articles sobre aquest tema en webs de continguts i realitza tallers divulgatius. Ha sigut col·laboradora en revistes culturals del Servei de Publicacions de la UV, publicant diversos articles. En 2004 va guanyar el I Premi de relatats no sexistes, Filomena Valdecabres, de Quart de Poblet i en 2013, va quedar finalista del Certamen Literari Dones i Igualtat 2013 convocat per l'Ajuntament de València, amb el relat El millor dia de la seua vida.


L'il·lustrador, Abraham Mondría és ben conegut al Cabanyal per fer quaderns artesanals, quadres decoratius, làmines i postals amb motius cabanyalers, així que el llibre ha quedat preciós, amb detalls que transporten al barri marítim i te'l fan respirar.

Pots llegir les primeres pàgines del llibre ara mateix i hi ha una proposta diàctica elaborada per Maio Viché a http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal





30 de gener de 2017

A Vinalesa, Maria Jesús Bolta i A l'altra banda de les muntanyes

A Vinalesa fan un merescut reconeixement a l'escriptora Maria Jesús Bolta.
L'activitsta cultural Joan Enric Iriarte ha preparat una exposició al voltant de la seua obra i  també una presentació de 3 dels seus llibres adreçats a distintes edats. De La bruixa merenga es faran càrrec alumnes del Col·legi Sta. Joaquina de Vedruna, Neus Pardo Ros i Anna Lleonart Pardo presentaran Animals!  i les joves estudiants de 3r d'ESO Ma. Pilar Iriarte, Àngela Barranco Ferriol i Marta Peydro Vidal amb  A l'altra banda de les muntanyes .

L'acte serà el dijous 2 de febrer a les 19 hores al Saló de plenaris de l'Ajuntament de Vinalesa.



A l'altra banda de les muntanyes  és una novel·la de migració i també d'amor. La família de Teresa va emigrar, de València a París, just abans de nàixer ella. Ara és una jove que, com cada estiu, torna al poble per visitar els iaios i retrobar els seus orígens. Aquesta vegada, però, no sent l'alegria que la desborda com altres anys; li acaben de trencar el cor i se sent molt desgraciada. No sap, però, que enguany, aquell paisatge estiuenc serà l'escenari d'una experiència inoblidable que la farà madurar i que li descobrirà que el futur, de vegades, s'embolica amb el passat, i que el dolor i l'afecte sempre es donen la mà.

Maria Jesús Bolta Bronchú (Meliana, 1958) va viure a França fins als 17 anys. És llicenciada en filologia romànica. Actualment exerceix de professora de llengua i literatura en un institut de secundària de l’Horta nord. És autora de múltiples obres de literatura infantil i juvenil, i guanyadora de premis literaris tan importants com el Samaruc (Les mans d'Amiel, 1992), el Vaixell de Vapor (Vull jugar, 1996), el Vicent Silvestre (Qui t’ha dit que el món era blanc?, 1999), el Folch i Torres (Animals! , 2002) i el Vila de l'Eliana (Pell-roja, rostre pàl.lid, 1995). En aquest vídeo ens parla d'A l'altra banda de les muntanyes:

26 de gener de 2017

La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal


Acaba d'arribar d'impremta el darrer llibre de Josep Manel Vidal La llum de les estrelles mortes. En aquest llibre, que va guanyar el Premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera, l'autor prova la narrativa amb 10 contes, sense abandonar el llenguatge poètic que el caracteritza. Ni tampoc l'especial atenció a les relacions humanes.

Què podria moure’ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la qual despertem?

 La llum de les estrelles mortes és un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.

Josep Manel Vidal (l’Alcúdia de Crespins, 1965). Premi Rafael Comenge de Narrativa d’Alberic, el 1991, amb el conte “La dona que balla”. El 2011, publica el poemari El teu nom és un ésser viu, editat per Germania (Alzira). El 2013, guanya el XVII premi de poesia Josep M. Ribelles de la Vila de Puçol, amb el poemari La fràgil arquitectura dels teus gestos i publicat per l’editorial Onada. El mateix any, és premi Francesc Bru de poesia de Canals, amb el poemari Tots els colors de la tardor. El maig de 2015, és guardonat amb l’Antoni Ferrer" de poesia, per l’associació Cultural La Garrofera de l'Alcúdia de Crespins, amb el treball "El cor mineral de la margarida". Escriu el blog Filant prim. Actualment, col·labora en La Veu del País Valencià.

El dia 1 de febrer serà a les millors llibreries. Ara ja podeu llegir les primeres pàgines on line:



Més informació sobre el llibre a http://www.bullent.net/libro/3212-La_llum_de_les_estrelles_mortes

24 de gener de 2017

3a edició d'Els temps de Sara, de Lucía Arenas


Els temps de Sara va guanyar el 31é Premi Enric Valor i també el Premi Samaruc dels bibliotecaris valencians.

La prova de que els premis eren merescuts acaba d'arribar. La tercera edició del llibre de Lucía Arenas ja està ací. I és que sou molts que haveu volgut viatjar amb Sara i descobrir el seu secret.

Què amaga Sara? En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

En la nostra web podeu trobar un vídeo de l'autora, la proposta didàctica i també una entrevista amb Lucía Arenas.

Ací vos deixem un fragment del llibre:
https://issuu.com/bullent/docs/tast_els_temps_de_sara






20 de gener de 2017

El premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera es convoca i augmenta la dotació



Els Premis literaris Castellum Ripae són una mostra del compromís de Castelló de la Ribera amb la cultura. Enguany ha convocat de nou el Premi d'Assaig “ Vicent Ignasi Franco”, el Premi “Ausiàs March” de poesia infantil i Premi Soler i Estruch de narrativa, aquest últim amb un augment de la dotació de 2000 a 2500 euros.

Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa. Es poden presentar obres amb una extensió de 70 a 100 fulls per una sola cara.

Es poden presentar en format word per correu electrònic o de manera tradicional en paper. El termini per presentar els originals acaba el dia 3 de juliol de 2017 i el veredicte se sabrà el 9 de setembre.

La dotació del premi de 2.500 euros subjectes a la retenció d’IRPF corresponent, i la publicació de l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent.

Es poden consultar les bases més detallades del Premi Soler i Estruch a http://www.bullent.net/premi-soler-i-estruch/ o, properament, al web de l'ajuntament http://www.elmiragall.org/noticies/cultura


L'any passat va guanyar l'obra La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal, que apareixerà el proper més de febrer i de la que ja es coneix la coberta, escollida per votació popular a les xarxes socials.

Altres guanyadors són Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils,  Tot interior, d'Enric Camps, Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina, Humors agres, de Sico Fons, Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser o El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.

A més, es convoca també el premi Premi “ Vicent Ignasi Franco”. Els treballs d’assaig tractaran temes d’investigació científica, filosòfica, artística, sociològica, literària, etc, d’àmbit local. La dotació del premi consistirà en la publicació de l’obra premiada.

El premi de poesia infantil “Ausiàs March” va dirigit a alumnes de primària del poble dividits en tres categories: (Primer cicle, segon cicle i tercer cicle).